Avui és Sant Jordi!

Si hi ha cap entrada en aquests, els meus blogs, que sigui d'obligat acompliment, el d'avui n'és un! I ja sabem perquè?

(* deixo espai per a que us imagineu els tocs de campana i tambors! *)

Si senyores i senyors! Avui és SANT JORDI!

I ja sabeu que a mi, el Sant Jordi (juntament amb Sant Medir) són de les festivitats de la meva terra que més en tiren, que més m'angoixen de passar lluny, pels qui, tard o d'hora, un dia m'agafarà un rampell i em plantaré a El Prat en un vol d'aquests fly-fly, baixa i puja o com els hi volgueu dir! La casa és gran! (bé, no exactament) però la festa és grossa, que diuen!

Doncs si! Ahir a la nit ja me'n vaig anar amb uns quants missatges de felicitacions de la nostra diada, però aquest matí ha estat com l'explosió de la primavera! Tant el facebook, com el whatsup com el twitter anaven plens de roses, llibres i bons missatges, perquè, estiguis enamorat o no,  Sant Jordi ens transforma a tots els catalans i catalanes! És com si tots, a l'una, diguéssim, avui toca! I sortíssim al carrer, i per un dia no tinguéssim vergonya, ans el contrari, de que la gent vegi que estem enamorats, que hi ha qui ens importa, encara que ho guardem en secret i siguin companys de feina, les nostres germanes o els nostres fills, exivint-nos cofois amb roses i llibres, i llibres i roses, i quantes més millor! Perquè embogim d'alegria, fixa't tu! Quina tonteria, no?

I m'he llevat, com sempre els matins de Sant Jordi, i m'he dit, he de fer alguna cosa per a que els nens sentin aquesta passió meva també com a seva. Ells! Que només han tingut la sort d'estar uns pocs Sant Jordis passejant pel Passeig de Gràcia! Difícil difícil.. però això és el que m'he proposat! I tot pujant al cotxe per anar a escola hem explicat la llegenda de Sant Jordi, tot ambientada a Montblanc, com ha de ser (o no?) i la llegenda ha quedat una mica modificada, però jo crec que, a part de riure i passar una bona estona, alguna cosa els haurà quedat! No? Vaja... no se! Perquè les nenes, no han entès el significat de que era un sorteig i perquè, la princesa, aquest personatge que els hi sembla entranyablement amorós i bell havia de patir la vida davant del drac... però en fi! Anem poc a poc.

Arribada a l'escola, m'he dit... ostres! Podríem haver portat el llibre de Sant Jordi! Per a que a la classe de la re-peque, si més no, en miressin les imatges (tot i que, a tot llibre no francès que es porta a l'aula, quina casualitat, mai li toca l'hora del conte, i torna a casa igual que ha vingut! Sigui portuguès, castellà, català o anglès.. Tinc curiositat, i un dia els hi portaré un de'n pingu, que no estan escrits en cap idioma, a veure que en fan...)

Total, que he arribat allí i ja m'havia preparat mentalment les frases més importants per a explicar a la professora de la nena això del Sant Jordi, que és el patró de Catalunya, el dia de la rosa, bla bla bla... i ja sabeu que, en la meva ment, sona sempre molt millor del que al final surt, i que, a sobre, no compto mai amb que em trenquin el meu guió... Total, que dic en francès: Avui es 23 d'abril, no? Doncs avui és Sant Jordi i...."

Doncs ja no han entès allò de Sant! Ostres tu... nomes em mancava posar-me a imitar amb les mans el que bonament recordo que fan les figuretes dels sants a les estampes! Però! Si ja és ridícul el meu francès amb accent català, ja no dic si a sobre em poso a fer mans i mànigues per a imitar una figura santa... total....

que he quedat que aquesta tarda els hi porto el llibre i "santes pasqües", perquè acabarem abans!

Així doncs, tornant de l'escola, ja imaginava que us explicaria avui a aquí, i alguna altra idea que se m'ha passat pel cap que, si tinc temps, perquè forces me'n sobren, penso fer per acabar d'aclarir que és això de Sant Jordi i perquè és tant important per a nosaltres, els catalans.

En fi! Si de cas, ja us ho explicaré en una altra ocasió.

I aquest any us demano, com sempre, que visqueu el Sant Jordi amb felicitat i emoció! Que regaleu roses i llibres i que (atenció! Alerta pronoms febles!) vos en regalin! (no he trobat millor manera que em semblés més correcte...) i de pas! Recordeu-vos de qui no està a prop (no ho dic per a mi només, eh? Que segur que teniu més d'un conegut o familiar que ha emigrat a les Antilles) i feu-l'hi arribar la màgia de la diada de Sant Jordi!

Apa! A viure'l!